DIA INTERNACIONAL DEL NEN

Aquest vídeo pretén denunciar tots aquells casos en els que nens i joves es veuen involucrats en conflictes bèl·lics. Per una infantesa i una adolescència lliure de violència.

Comunicat de la JSC Vallès Occidental rere els esdeveniments succeïts a la UAB

Ahir dia 5 de Novembre va ser un dia trist pels joves, per a la democràcia i per a la llibertat d’expressió. Quan membres de la JSC del Vallès Occidental ens disposàvem a repartir revistes propagandístiques de la nostra organització a la Universitat Autònoma de Barcelona, espai que molts considerem, un temple de saviesa i tolerància, un grup d’individus ens ha assetjat, tant física com verbalment, impedint-nos l’exercici de llibertat que estàvem duent a terme.

Es per això i en vista dels esdeveniments que s’estan desenvolupant durant els últims temps, que des de la Joventut Socialista de Catalunya del Vallès Occidental, denunciem l’actual situació de monopoli i totalitarisme existent a la UAB, on una minoria radical antisistema, pretén imposar la seva ideologia, ofegant amb actuacions, intolerants i repressores, com la d’ahir, qualsevol tipus de discrepància. Fet que aconsegueixen advocant cínicament en favor del seu dret a la llibertat, per negar a tot aquell que no combregui amb la seva ideologia, qualsevol possibilitat de fer activisme polític a la nostra Universitat pública.

En conseqüència, volem fer una crida als estudiants que es veuen constantment coartats o coaccionats per les actuacions d’aquest col·lectiu, a lluitar contra qualsevol actitud de caire dictatorial o repressor.

La Universitat deu ser la millor factoria d’idees, i el major centre de llibertat i respecte perquè sigui quina sigui la camisa que duguin els que vulguin imposar el que ells defensen, s’adonin que això del pensament únic al centre de la saviesa ni hi va cabre ni hi cabrà mai.

6 de Novembre del 2009

JSC Vallès Occidental

Escola de Formació JSC Vallès Occidental "Tretze Roses 2009"

Aquest cap de setmana ha tingut lloc l’Escola de Formació de la JSC Vallès Occidental, “Tretze Roses 2009”. Sense lloc a dubte, han estat dos dies de debat, reflexió i convivència, que molts guardarem a la nostre memòria i perquè no dir-ho, en els nostres cors.

Des de la JSC Vallès Occidental, continuem apostant per la formació de joves amb la voluntat i capacitat d’incidir en la construcció d’una societat millor. Perquè no podem obviar que la societat de demà es construeix posant pedres que garanteixin la seva fermesa, en la societat del present.

Espero doncs que ens retrobem a la propera Escola de Formació de la JSC de la comarca, tot recordant-vos que l’Escola “Tretze Roses 2009” no hauria estat possible, ni hauria tingut sentit, sense tots aquells que hi vau poder participar.

Jove tu decideixes!

-->

La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) és l’organització política juvenil formada per joves que creiem en la igualtat, la democràcia i la justícia social, i que en conseqüència treballem, per aconseguir, un món més just en el que tothom tingui l’oportunitat de dur a terme el seu projecte de vida.

Vivim en un moment complicat, on ha quedat palès que el model capitalista vigent fins al moment, no només ha estat un obstacle per aconseguir una organització més justa de la societat, sinó que ha resultat ser un fracàs.

Els i les joves estem farts de sentir a dir que som el futur, fet que possiblement sigui veritat. Però hem de tenir clar que no podem passar per alt, ni molt menys deixar-nos enganyar, obviant que l’edifici de la societat de l’endemà, es construeix posant pedres que garanteixin la seva fermesa, en la societat del present.

És per això que ara més que mai, quan els esdeveniments ens han donat la raó, els i les joves, que tenim a les nostres mans la construcció de la societat que esdevindrà, tenim l’obligació de reivindicar un nou model de sistema, perquè sigui instaurat en un futur proper, on els drets de les persones siguin la principal prioritat.

La nostra lluita serà constant, ja que no tenim un altre objectiu que el d’assolir un món millor en el que poder conviure. Per aquesta raó, creiem en la necessitat de fer quant ens sigui possible per aconseguir una societat més justa, solidaria i tolerant, on la igualtat, basada en el respecte entre els seus membres, sigui el principal pilar.

Hem de ser conscients de que no serà una tasca fàcil, però també hem de saber que no ens podem deixar emportar pel passotisme o ancorar-nos en l’ immobilisme, per por a la frustració. Diuen que no existeix pitjor derrota que la d’aquella batalla que es dóna per perduda abans de ser començada.

Són moltes les coses que encara resten i han de ser canviades, si més no, hem de tenir la possibilitat de rebre una formació, pública, laica i de qualitat, hem de poder accedir a un treball digne i estable, al igual que tots els i les joves del nostre país hem de tenir l’oportunitat d’emancipar-nos. Per això la nostra societat necessita de joves que participin activament, d’una ciutadania madura que no només vegi la possibilitat de incidir en les decisions d’un govern mitjançant el dret a vot, sinó que vegi aquest, com un deure ineludible.

La veritat és que d’altre banda, estem vivint un moment de canvis i renovació a la nostre organització, fet que només és símptoma de l’estat de bona salut de la Joventut Socialista a la nostre comarca. El relleu polític que s’està portant a terme, denota que el projecte socialista continua il·lusionant als i les joves que tenen l’esperança i la voluntat de construir una societat millor, però també és cert que aquest ha de ser un projecte col·lectiu del qual quantes més persones hi prenguin partit més possibilitats d’èxit tindrà. No només pel que aquella mítica frase de “la unió fa la força” comporta, sinó perquè quants més hi siguem partícips, sense lloc a dubte, el nostre projecte serà més enriquidor,recollirà més sensibilitats, i en conseqüència serà un projecte de tots i per tots.

Per tot això, volem comptar amb tu, perquè només tu pots fer ús del teu poder de decisió, perquè del que avui decidim dependrà el futur de les generacions esdevenidores.

Jove tu decideixes!

-Artícle de la revista HJS Horitzó Jove Socialista nº1- Alexandra Moreno Pardo

JOVE, TU DEICIDEIXES!

M'AGRADA PENSAR QUE...

El 3 d’Agost de 1939, 56 joves membres de las Juventudes Socialistas Unificadas, van ser acusats davant un Tribunal Militar de reorganitzar les JSU i el PCE per a cometre actes delictius contra “ el orden social y jurídico de la nueva España” i condemnats per “adhesión a la rebelión” a pena de mort.

En conseqüència la matinada del 5 d’Agost de 1939, al costat de la tàpia del cementiri de l’Almudena de Madrid, afusellaven 43 homes i 13 dones conegudes com les tretze roses.

M’agrada pensar que aquesta classe de fets esgarrifants, ens ajuden a recordar que no sempre ha estat fàcil, ni ho és encara per molta gent, dir allò que es pensa, es creu o es vol, especialment quan el fet d’opinar posa en risc la teva vida i la dels qui estimes.

M’agrada pensar que aquesta classe d’errors, comesos en una història lamentablement massa recent, ens ajuda a entendre que la lluita d’aquelles persones, sabedores de que acceptant-la es jugaven la vida, deixarà de tenir sentit en el moment en el que ,nosaltres , els que trepitgem ara per ara aquest món, renunciem a ser lliures i a fer tot el que ens sigui possible per millorar la nostra realitat.

VIDA

-->

Yo solo entiendo de libertad, para poder elegir, de respeto, para poder convivir, de lucha, con la finalidad de hacer nuestra existencia cada día más digna. Pero sobretodo de VIDA, para simplemente vivir y dejar vivir.

Así que, ¿cómo defender lo indefendible y tolerar lo intolerable?

LA CARRERA DE LOS INVESTIGADORES

Parece que el compromiso del Gobierno de cambiar el actual modelo económico español, basado hasta ahora en el turismo y la construcción, dejando paso a la innovación para salir de la crisis, no ha caído en saco roto.

O por lo menos eso es lo que nos hace pensar el anteproyecto de ley que pretende compaginar la existencia de funcionarios, que hasta el momento monopolizan prácticamente toda la actividad científica, y la de contratados, que a partir de ahora serán todos aquellos investigadores que trabajen en centros públicos de investigación, que no sean universidades.

A pesar de que esta futura ley ya cuenta con detractores que apuntan hacia la perpetuación de la precariedad e inestabilidad laboral y se quejan de la excesiva duración de la carrera (12 años) hasta que se llega a un contrato estable, también cuenta con numerosas ventajas. Por ejemplo, regulariza y normativiza por primera vez la situación de los investigadores, a la vez que permite un sistema más dinámico sin llegar al modelo anglosajón, en el que como apuntaba hoy un artículo del diario El País,” el proyecto de las instituciones prima sobre el de las personas”.

Esperemos que esta nueva medida impulsada por el Gobierno, nos acerque a la desaparición de la figura del joven investigador calificado como “becario precario” y nos aleje de la tradicional fuga de cerebros que históricamente ha sufrido nuestro país.

ATRAPADOS EN AZUL

-->

Pensando en el resultado electoral de este fin de semana, me venía a la cabeza esa canción de Ismael Serrano titulada “Atrapados en azul”. Y es que parece ser que después de tantos años “atrapados en el gris” y de padecer las consecuencias de otros tantos, viviendo con la codicia que implicaba el estar “atrapados en azul” ni España ni el conjunto de Europa acaba por escarmentar.

Hay quien dice no equivocarse al asegurar, que el saber popular afirma que cada uno tiene únicamente aquello que merece. Si realmente esto fuera así, y aplicable a todos los ámbitos, podríamos pensar que la victoria de la derecha en las elecciones europeas, especialmente en nuestro país, y lo que ello comportará, no es otra cosa que el castigo por un elevado abstencionismo. Pero la verdad es que yo, me niego a creerlo.

Me niego a creer, que la UE no cuente con una ciudadanía madura capaz de ver el ejercicio del voto no solo como un derecho, sino como un deber ineludible. Me niego a creer, que los europeos no merezcamos gobiernos que aboguen por la justicia social, la igualdad de oportunidades o que hagan cuanto esté en su mano por contribuir a la construcción de un mundo cada día mejor.

Puede que mis palabras parezcan las de un/a escéptico/a o simplemente las de un soñador/a, pero por suerte la mayor grandeza de la democracia es que permite cambiar aquello que no nos gusta, y no creo que, al menos, ni la mía, ni las generaciones venideras merezcamos vivir en una Europa, ni mucho menos en un mundo, azul-grisáceo.