-->
Vivim en un moment de la història en el que la devaluació de la política està a l’ordre del dia. I és que és estranya la jornada que no ve acompanyada del continu descrèdit del que els líders polítics són protagonistes, ajudats gairebé sempre pels mitjans de comunicació, així com també és estranya aquella, en la que no es parla d’algun cas de corrupció. A més, hem de sumar-hi el fet de que la situació de crisi social i econòmica, ha estat el detonant final per acabar de fomentar actituds d’apatia i passotisme entre la ciutadania.
Molts, probablement, dirien que el sistema democràtic actual ha tocat fons o això els hi agradaria i des de la ombra fomenten que s’acabi desvirtuant per complert. Però el que sí que sembla ser, o sinó hauria de ser així, és que s’ha posat de manifest que és necessari establir noves regles del joc per acabar amb la dinàmica vigent. La qual s’instaurà, per la imposició de la llei de la selva, la llei del més fort, on portant l’economia de mercat a l’extrem, acabà per convertir-se en l’únic veritable eix vertebrador de la nostra societat.
Tot i que és el moment de construir els fonaments del que hauran de ser les nostres noves pautes de convivència si volem sortir de l’espiral en la que estem submergits, per desgràcia ara, també són necessàries algunes mesures, probablement eventuals, que com a socialistes de vegades ens costen digerir i que calen ser molt bé explicades, a fi de no abocar a l’abisme el nostre Estat del benestar. Mesures, que no han de tenir en conseqüència altre finalitat que la perpetuació de la cobertura social sigui possible.
Probablement d’altra banda, el conjunt de components que conformen la situació actual, han fet que molts ens replantegem fins hi tot, l’essència del model de societat que volem, recurrent a aquella famosa pregunta “D’on venim i a on volem anar?”. I és que diuen que qualsevol crisi genera canvi, així que què millor forma d’afrontar-la que plantejant-la com a una nova oportunitat de millora, rebutjant doncs, tot allò que fomenta la injustícia social. Els joves socialistes no desistim en la idea de construir un marc de societat en el que tothom pugui sentir-se agust, on els principis de solidaritat, justícia i tolerància siguin actius en la convivència. Un model federal i plural on l’administració sigui el més propera possible al ciutadà, com defensa i promou el nostre Estatut. Un model basat en l’home i la dona, en les seves necessitats i aspiracions. Crec també en la necessitat d’establir un pacte social on es fomentin actituds que dignifiquin i tornin a donar sentit a l’exercici polític, posicionant-lo com a via indispensable per respondre a les demandes de la ciutadania i per tant, pel bon funcionament de la nostra societat.
És per això que és necessària la implicació explícita del jovent, ja que si creiem realment que s’han de portar a terme canvis estructurals de forma progressiva, però constant, la societat s’haurà de valer de ments despertes, de joves crítics i amb ganes de canviar el món.
