martes, 2 de noviembre de 2010

Potser alguns diuen i diran...

-->
Els socialistes d’antany treballaven per una causa que tenien molt clara, la lluita de classes. Avui dia, pràcticament ningú es defineix com a proletari, i inclús hi ha qui s’atreveix a aventurar que no hi ha diferències entre esquerres i dretes, i que l’únic veritablement tangible que tenim és una crisi financera mundial diluïda entre debats identitaris.

I és que si penséssim realment que aquesta crisi que estem patint és només deguda a la desregularització dels mercats principalment i no a l’enorme polarització i concentració de les rentes existents al nostre país, com també succeeix a Portugal, Grècia o Irlanda, potser inclús ens ho podríem arribar a creure.

De manera que tot i que ja ningú gosi parlar de diferències de classes, sembla ser que els rics del nostre país ara són més rics, i el conjunt de la majoria de la població no té suficient capacitat adquisitiva per si mateixa, per a poder reactivar l’economia.

Sota el meu parer, la solució a aquesta situació és ben fàcil de veure, però molt difícil d’aplicar, especialment si tenim en compte la gran influència que exerceix el poder econòmic a la nostra societat, ja que estaríem parlant d’un augment de la despesa pública i de la recuperació d’una veritable progressivitat fiscal. Solució, que en conseqüència només pot venir de la mà d’un govern progressista tot i que potser el camí sigui més tortuós i llarg del que ens agradaria.

Però de totes maneres l’esquerra s’ha equivocat, i ho a fet permetent que la part conservadora del ventall polític, en el nostre cas tant la dreta espanyola com la catalana, traslladés el focus central del debat d’actualitat entorn el tema Nacional, obviant tot allò que afecta directament la qualitat de vida de les classes populars tant de Catalunya com d’Espanya, excepte quan calia fer referència a la complicada situació econòmica general per mirar de desestabilitzar governs o promoure polítiques liberals.

I no és que el tema identitari sigui menyspreable, ni molt menys, però desgraciadament sembla ser que l’amor que es professa cap a un país es mesura en funció de la mida d’una bandera espanyola, una senyera o una estelada, oblidant-se dels temes socials, de les problemàtiques dels ciutadans i ciutadanes.

Així que molt probablement una bona part de la població catalana ignori que en totes les àrees com salut, educació, serveis socials, serveis domiciliaris, escoles bressol, en resum, la despesa pública que garanteix l’estat del benestar, ha crescut molt més en els anys del tripartit, encapçalat pels socialistes, que durant els set darrers anys de CIU. Però d’això com abans feia referència no se’n parla, i potser per això tenim els pronòstics que tenim.

Potser també alguns diuen i diran que segons quines lluites són anacronismes propis de nostàlgics, amb la intenció d’amagar interessos i egoismes, desvirtuant accions que comencen per portar terminologies al desús. No permetem que cap agosarat ens convenci de que ja no té sentit o de que existeix causa més honesta que la de continuar treballant per la justícia social, perquè tothom tingui l’oportunitat de ser feliç.

viernes, 29 de octubre de 2010

Nova edició de l'Escola de Formació de la JSC Vallès Occidental


Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental estem preparant l'escola de formació d'enguany. T'hi esperem!




Vivim en un moment complicat d’apatia i desafecció vers la política on el socialisme haurà de fer front a les urnes.

Tenint en compte aquesta conjuntura, volem comptar amb tu el cap de setmana del 6 i 7 de Novembre, a la nostra Escola de Formació de la JSC Vallès Occidental “Tretze Roses”, per a que participis i gaudeixis d’un espai que esperem sigui de debat, reflexió i convivència.


No hi pots faltar!

JSC Vallès Occidental


Trobaràs el programa de l'escola al següent link:
http://www.scribd.com/doc/40313570/Escola-Tretze-Roses-2010

domingo, 1 de agosto de 2010

Qualsevol crisi genera canvi


-->
Vivim en un moment de la història en el que la devaluació de la política està a l’ordre del dia. I és que és estranya la jornada que no ve acompanyada del continu descrèdit del que els líders polítics són protagonistes, ajudats gairebé sempre pels mitjans de comunicació, així com també és estranya aquella, en la que no es parla d’algun cas de corrupció. A més, hem de sumar-hi el fet de que la situació de crisi social i econòmica, ha estat el detonant final per acabar de fomentar actituds d’apatia i passotisme entre la ciutadania.

Molts, probablement, dirien que el sistema democràtic actual ha tocat fons o això els hi agradaria i des de la ombra fomenten que s’acabi desvirtuant per complert. Però el que sí que sembla ser, o sinó hauria de ser així, és que s’ha posat de manifest que és necessari establir noves regles del joc per acabar amb la dinàmica vigent. La qual s’instaurà, per la imposició de la llei de la selva, la llei del més fort, on portant l’economia de mercat a l’extrem, acabà per convertir-se en l’únic veritable eix vertebrador de la nostra societat.

Tot i que és el moment de construir els fonaments del que hauran de ser les nostres noves pautes de convivència si volem sortir de l’espiral en la que estem submergits, per desgràcia ara, també són necessàries algunes mesures, probablement eventuals, que com a socialistes de vegades ens costen digerir i que calen ser molt bé explicades, a fi de no abocar a l’abisme el nostre Estat del benestar. Mesures, que no han de tenir en conseqüència altre finalitat que la perpetuació de la cobertura social sigui possible.

Probablement d’altra banda, el conjunt de components que conformen la situació actual, han fet que molts ens replantegem fins hi tot, l’essència del model de societat que volem, recurrent a aquella famosa pregunta “D’on venim i a on volem anar?”. I és que diuen que qualsevol crisi genera canvi, així que què millor forma d’afrontar-la que plantejant-la com a una nova oportunitat de millora, rebutjant doncs, tot allò que fomenta la injustícia social. Els joves socialistes no desistim en la idea de construir un marc de societat en el que tothom pugui sentir-se agust, on els principis de solidaritat, justícia i tolerància siguin actius en la convivència. Un model federal i plural on l’administració sigui el més propera possible al ciutadà, com defensa i promou el nostre Estatut. Un model basat en l’home i la dona, en les seves necessitats i aspiracions. Crec també en la necessitat d’establir un pacte social on es fomentin actituds que dignifiquin i tornin a donar sentit a l’exercici polític, posicionant-lo com a via indispensable per respondre a les demandes de la ciutadania i per tant, pel bon funcionament de la nostra societat.

És per això que és necessària la implicació explícita del jovent, ja que si creiem realment que s’han de portar a terme canvis estructurals de forma progressiva, però constant, la societat s’haurà de valer de ments despertes, de joves crítics i amb ganes de canviar el món.

miércoles, 14 de abril de 2010

Manifest de la JSC Vallès Occidental per a la commemoració de la Segona República Espanyola

-->
Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui 14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme sacsegen la nostra societat. 

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

Va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat, advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També, s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració, per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d’una República Federal. 

Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010

miércoles, 7 de abril de 2010

SALUT, I SOCIALISME!


-->
MANIFEST DE LA JSC VALLÈS OCCIDENTAL AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT.

Amb motiu del Dia Internacional de la Salut, des de la JSC Vallès Occidental, volem aprofitar aquesta celebració per reivindicar el dret del jovent a gaudir d’una vida saludable.

Si interpretem el concepte de la salut com l’estat de complert benestar físic, mental, social i amb harmonia amb el medi ambient, i no només amb l’absència d’infeccions o malalties, l’entendrem doncs, com a requisit ineludible perquè qualsevol persona pugui portar a terme lliurament el seu projecte de vida.

Ja des de temps de l’antiga Grècia, Plató, remarcava que la bona educació és la que estava orientada cap a la millora de la ment juntament amb el cos, reconeixent d’alguna manera que la salut corporal condueix a un bon estat mental, i la salut mental al bon estat corporal. Afirmació, que continuaren mantenint els romans amb el seu “Mens sana in corpore sano”. 

La salut per tant, comporta l’assoliment de l’estat del benestar emocional i psicològic en el qual un individu pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, funcionar en societat i resoldre les demandes ordinàries de la vida diària.

És per això, que creiem que tots ens hem de prendre molt seriosament els nostres hàbits de vida. Des de la JSC advoquem doncs per un jovent que mantingui una nutrició equilibrada, eviti el consum de substàncies perjudicials per l’organisme, com el tabac, l’alcohol i altres estimulants, tingui dret al descans, així com gaudeixi d’una vida sexual segura.

Perquè només amb salut física i mental tindrem la possibilitat d’actuar amb total llibertat.
Vallès Occidental, 7 d’Abril del 2010