Democràcia perfecta

Recordo amb detall el dia de classe en el qual el meu professor de Relacions Internacionals ens va anunciar que al final de la sessió ens donaria a conèixer la clau per a assolir la felicitat, avançant-nos a més que es trobava compresa en un únic enunciat. Així que complint amb la seva promesa, abans de sortir per la porta ens va dir quelcom com “La felicitat resideix en la capacitat de poder decidir sobre les qüestions que afecten a la teva vida”.

Si haguéssim d’escollir entre els diferents règims polítics existents, basant-nos únicament en aquesta frase com a premissa, és fàcil suposar que la democràcia seria la que més paperetes acumulés per ser la guanyadora. I és que en qualsevol de les seves formes, la participació política és un element fonamental en un sistema democràtic: ja sigui mitjançant l’elecció de representants, a través d’accions que miren d’influir a les decisions dels polítics, o mitjançant la participació directa en la presa de decisions. Podem afirmar per tant sense por a equivocar-nos que un sistema polític democràtic per definició ha de garantir la connexió entre les preferències dels ciutadans i les decisions que es prenen.

Però a la pràctica a ningú se li escapa que en molts casos aquesta connexió queda desdibuixada, de manera que els ciutadans perceben que tenen una capacitat d’incidència més aviat escassa sobre els assumptes socioeconòmics que els hi afecten. Fet que a més, sens dubte, alimenta l’actitud d’apatia ciutadana vers les institucions democràtiques. I és probablement en aquest punt en el que entrem en una perillosa eterna espiral: sense confiança no hi ha democràcia; a la vegada que baixos índexs democràtics (de la mà d’una ciutadania desafecta) comporten forçosament menys democràcia.

Són moltes les qüestions que s’estan posant sobre la taula en la recerca de l’origen del deteriorament del nostre sistema democràtic: la necessitat de major transparència per part de les Administracions Públiques, la necessitat d’actituts de contundència i condemna de la corrupció política per part del conjunt de la societat, la renovació i ampliació dels actuals mecanismes de participació ciutadana, seguits d’un llarg etcètera. Però més enllà de si les fórmules, controls i mecanismes utilitzats en l’exercici democràtic són els correctes, considero necessari tenir present que amb la democràcia passa quelcom semblant que amb la teoria econòmica clàssica: en ambdues com a punt de partida trobem desigualtats que comporten que el seu funcionament no sigui equitatiu. Miraré d’explicar-me.

Quan un s’introdueix en l’economia política el primer que se’ns explica és la situació ideal de mercat en competència perfecta. Model que preveu un sistema en el que cap comprador ni venedor exerceix una influència decisiva sobre el preu dels productes a la vegada que s’assegura que això comporta la maximització del benestar general. Concretament, un dels pares del sistema econòmic capitalista, Adam Smith, venia a dir-nos que el sistema de mercat en competència proporcionava una poderosa “mà invisible” que garanteix que els recursos trobarien la forma d’arribar a on són més valorats, reforçant així la “riquesa” de la Nació. En opinió de Smith el dependre de l’interès economic-personal dels individuos i les empreses comportaria un resultat social desitjable.

Però a dia d’avui ningú pot posar en qüestió que aquesta teoria es fonamenta en una sèrie de prerequisits inassolibles d’una banda (com que tota les parts presentin la mateixa informació de forma completa i gratuïta per exemple) així com que el capitalisme tot i ser el sistema econòmic que permet major acumulació de riquesa també és el que comporta majors desigualtats, donat que els postulats capitalistes no tenen present les condicions d’inequitat preexistents a l’implementació del model.

En aquest sentit pel que respecte a la democràcia caldria no passar per alt que tot i que existeix un extens consens a la ciència política de que es tracta del millor sistema polític desenvolupat fins el moment no preveu de per si formules per pal•liar les inequitats existents com a punt de partida i que dificulten la seva justa implementació. Per exemple, els estudis acadèmics ens diuen que els ciutadans amb majors nivells de recursos no només tenen major capacitat d’afrontar els costos de la participació, sinó que es troben socialment més comunicats, reben més estímuls i són més proclius a presentar actituds que afavoreixen la participació.

La teoria ens diu, i gairebé ningú discuteix, que la participació no únicament fa millor als ciutadans sinó que a més facilita la gestió dels conflictes socials. Podem afirmar que la idea de que un sistema realment democràtic ha d’afavorir la màxima implicació dels ciutadans en la definició de les lleis i les polítiques és àmpliament compartida a la nostra societat, així com la de que la democràcia perfecta estaria caracteritzada per una ciutadania interessada i implicada en les qüestions públiques d’una banda i que comptés amb diverses i deferents oportunitats de deliberar i participar en la presa de decisions sobre assumptes públics de l’altre. Però m’agradaria acabar plantejant un parell de qüestions per tal d’anar més enllà. I és que és únicament necessari redefinir els mecanismes de participació democràtica i de control democràtic per garantir l’eficiència del sistema tal i com s’acostuma a apuntar als espais de debat públic? O és a cas igualment urgent, tot i que no se’n parli amb la mateixa freqüència de la seva relació directa amb el règim polític, reajustar la situació d’inequitat entre ciutadans preexistent (fruït de les desigualtats econòmiques, socials i formatives), com succeeix amb la redistribució de la riquesa en el cas de l’economia, per tal de garantir els veritable exercici democràtic i el benestar?

Segurament el meu antic professor no anava errat quan deia que no és més feliç qui poseeix més riqueses sinó qui és amo del seu destí. El problema potser ve quan la capacitat de decisió va completament lligada a la possessió de recursos i no sembla que hi hagi molta gent disposada a canviar-ho.

17 de Febrer de 2014