MANIFEST DIA DE LA DONA TREBALLADORA

-->

Són moltes les accions reivindicatives dutes a terme al llarg de l’història que han donat lloc al moviment de dones i que les generacions presents desconeixem.

És per això que des de la Joventut Socialista de Catalunya, volem aprofitar la celebració del 8 de Març dia de la Dona Treballadora, per recordar, que tot i les contradiccions i manipulacions existents en relació als esdeveniments històrics referents a la festivitat abans esmentada, no s’ha d’oblidar que aquesta té com a origen indiscutible el moviment internacional de dones socialistes de finals del S.XIX, el qual tenia com a finalitat, promoure la lluita pel dret al vot femení, sense cap tipus de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació. Aquesta és la principal causa de que sigui una data que ha arribat fins els nostres temps com el Dia Internacional de la reivindicació de les conquestes femenines i de demanda de nous drets.

 

Des de la JSC volem reivindicar la necessitat de continuar lluitant dia a dia per una societat igualitària entre homes i dones, perquè encara és llarg el camí a recórrer en matèria d’igualtat tenint en compte que vivim en un món dissenyat pel triomf i la realització personal d’únicament la meitat de la població on les opcions per fer-ho queden reduïdes, sinó esgotades, en cas de néixer dona i perquè creiem que la igualtat de drets i deures per tots i totes, és una condició ineludible per aconseguir un món més just en el que poder conviure.

Ara més que mai necessitem que el somni pel que han lluitat i mort tantes dones es faci realitat, ara més que mai reclamem una societat amb una veritable igualtat d’oportunitats.

Vallès Occidental, 8 de Març

ENERO PONE A PRUEBA

Como estudiante, en lo que la plenitud de la palabra implica, de la UAB, me encuentro en la famosa semana blanca. Semana, destinada a la preparación de los exámenes habitualmente llamados de la convocatoria de febrero, aunque este año para la mayoría de facultades, excluyendo a las que disfrutan de una prórroga debida a las pasadas ocupaciones contra el plan de Bolonia, se hayan adelantado unos días.

Sin duda se trata de una época de nerviosismo general, en la que el curso habitual de la vida estudiantil se paraliza dando paso a días de estudio, de reflexión acerca de temas imposibles de ser planteados en otras circunstancias, y cargados del estrés y a la vez de la liberación que supone compaginarlos con nuestros otros quehaceres. He de confesar que acostumbro a tener la sensación en estos días de que todo el planeta se ha detenido pendiente del periodo de evaluación en el que me encuentro, y es que incluso los grupos que se definen a ellos mismos como los más reivindicativos del panorama juvenil y estudiantil, acostumbran a enfundar sus espráis y rotuladores indelebles por estas fechas.

Pero lo cierto es que mientras jóvenes y no tan jóvenes tenemos la sensación de que todo se detiene al ser puestos a prueba para estar más cerca de alcanzar un sueño o bien de cumplir un requisito ineludible en la sociedad actual, el mundo ve como Israel retira a toda prisa sus tropas de Gaza antes de la llegada del que sea un posible Mesías, eso sí, esperando que no se cumpla el augurio de Chávez publicado hoy en el diario El País, en el que hacía referencia a (John F.)Kennedy, a Martin Luther King y Abraham Lincoln.

DE MAYOR, ZAPATERA

Ayer el diario Público, volvía a hacerse eco, tras pasar ocho días, de los zapatazos que propinó un periodista iraquí al presidente de EEUU, George W. Bush al grito de “perro”. Aunque esta vez no lo hacía para detallar más lo sucedido, si no para informar de las 300.000 peticiones del modelo lanzado a Bush, que ha tenido el fabricante de zapatos en cuestión.

Sin duda, esta es una clara manifestación de la animadversión que despierta en muchos, el presidente estadounidense, que probablemente pase a la Historia por su decisión de invadir Irak.

Aunque para mí, la violencia no tiene cabida en ningún escenario, creo que la actuación del reportero no es otra cosa que la ejemplificación de la tradicional lucha entre Occidente, concretamente EEUU, y Oriente, para ser más exactos, el mundo musulmán, como sucede también por ejemplo en Palestina, en la que unos manejan armas de última generación y tienen de su lado al resto de países poderosos, llegando incluso a establecer las pautas comunes de lo que es ético, mientras los otros se defienden con piedras, cuando no a zapatazos.

No es nada elogiable el acto en sí. Soy más partidaria de otro tipo de zapatazos, menos literales, como el que dio nuestro presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez ZAPATERO, con la retirada de las tropas de Irak. Aunque por otro lado es innegable que a pesar de que el periodista vaya a ser procesado y probablemente condenado por atacar a un jefe de Estado, ha pasado a ser, para los que la Casa Blanca probablemente calificaría como demasiados, un icono y un referente en la lucha por las libertades del pueblo iraquí y porque no decirlo, contra el imperialismo norteamericano.

BRUSSEL·LES

Aquest passat dissabte dia 6 de desembre, 50 membres de la JSC, dels quals 12 érem de la Federació del Vallès Occidental, posarem rumb a Brussel·les amb la finalitat de passar el llarg cap de setmana a la capital Europea. Sense dubte, han estat uns dies de reflexió i convivència, en els que a més de realitzar la tradicional visita al Parlament Europeu, hem pogut gaudir de moments entranyables. Perquè no és la JSC a la fi, un espai per a tenir vivències i experiències inoblidables, que segurament mica en mica ens ajudaran a tots a créixer com a persones?

Demà, 1 de desembre

Dia Internacional de lluita contra la SIDA

La SIDA, és una malaltia causada pel VIH (Virus d’Immunodeficiència Humana), que provoca l’immunodepressió de l’ésser humà de manera que qualsevol infecció oportunista, podria comportar la seva mort.

Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salud, la epidèmia no està disminuint; l’increment va ser molt important en els anys 90 i ara sembla ser que es va enrelentint. En l’actualitat hi ha més de 33 milions de persones vivint amb VIH, entre elles 2 milions són nens, a l’hora que el passat any s’enregistraren 2’7 milions de nous infectats, dels quals 370.000 eren menors de 15 anys.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya, creiem necessari aprofitar la celebració del dia 1 de desembre, dia Mundial de lluita contra la SIDA, per recordar que és només la prevenció i la informació, rebutjant a l’hora qualsevol tipus d’estigmatització dels afectats, l’única via possible per posar fre, a la que és fins al moment, la gran epidèmia del S.XXI.

Es per això ,que volem condemnar l’aberrant crítica a l’ús del preservatiu, en la que s’obvia, que avui per avui és l’única forma d’evitar el contagi en relacions de risc. També ens sentim amb el deure de reivindicar una major implicació explícita per part de les administracions, en la lluita contra l’especulació de les multinacionals farmacològiques, les quals s’aprofiten de la dependència crònica dels malats de SIDA als medicaments antiretrovirals.

Perquè creiem que un món millor és possible, no ens cansarem de dir que en front la SIDA i el sexe una única postura és possible, PROTEGEIX-TE!

Vallès Occidental, Desembre del 2008

El professional flexible

Som la generació més preparada de l’Història espanyola? Sembla anecdòtic sentir a dir aquesta frase rere llegir les conclusions extretes de l’informe de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación), que ha estat la fundació estatal encarregada de valorar a Espanya l’estudi realitzat, a diferents països europeus, de la situació educativa actual per a la posada en marxa del conegut popularment com a procés de Bolonya.

Rere aquest estudi sabem que Espanya juntament amb Itàlia, té els majors percentatges de titulats vivint a la llar paterna una vegada transcorreguts cinc anys de la finalització dels estudis universitaris, o també sabem que són els espanyols els graduats amb menor mobilitat internacional amb motius d’estudi de tots els països considerats, al igual que coneixem que de la mà dels txecs hi trobem al nostre país els llicenciats amb salaris més baixos.

És evident que gaudim d’un sistema educatiu impensable pels nostres avis o pares, però crec que també és evident que se’ns ha quedat curt per poder competir en el món globalitzat on volem desenvolupar la nostra tasca social i laboral.

Bolonya, procés que sorgeix de l’aparició d’un nou tipus de treballador el “professional flexible” al qual no només se li exigeix dels coneixements i destreses dels quals ha estat avaluat sinó que també se li demana saber desenvolupar-se en àmbits no necessariament relacionats amb el seu camp específic d’estudi, com la capacitat per fer-se entendre, la capacitat per a treballar en equip o la de rendir sota pressió, és una oportunitat única que no podem permetre’ns deixar escapar.

Tot i així són molts els dubtes els que es desperten davant tan ambiciós projecte.Com el de com assegurar un finançament públic, fet que ha encoratjat, als sectors opositors al pla, a qüestionar la futura independència de les universitats davant l’empresa privada, però el que està clar és que no ens podem quedar en l’immobilisme per por a fracassar, i que l’aplicació d’un nou pla educatiu no comporta majors riscs que els superats en passades reformes.

La introducció de canvis en el nostre sistema educatiu, ha d’aconseguir que aquest esdevingui un model més participatiu i de qualitat, que garanteixi el reconeixement dels títols oficials entre els diferents països europeus i que per tant en conseqüència faciliti la mobilitat dels estudiants, cosa que el nostre actual sistema no ha pogut fer fins ara.

És per això que crec que la nostra obligació com a joves i socialistes, que defensem la igualtat d’oportunitats i creiem en la educació com a un dels pilars bàsics de la nostre societat, és la de treballar per assegurar una universitat pública de major qualitat, no oblidant que si les coses es fan bé, estarem davant la major victòria educativa des de l’assoliment de l’educació universal al nostre país, i que probablement del que ara es decideixi dependrà el futur dels nostres fills i néts.

25 de Novembre