El professional flexible

Som la generació més preparada de l’Història espanyola? Sembla anecdòtic sentir a dir aquesta frase rere llegir les conclusions extretes de l’informe de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación), que ha estat la fundació estatal encarregada de valorar a Espanya l’estudi realitzat, a diferents països europeus, de la situació educativa actual per a la posada en marxa del conegut popularment com a procés de Bolonya.

Rere aquest estudi sabem que Espanya juntament amb Itàlia, té els majors percentatges de titulats vivint a la llar paterna una vegada transcorreguts cinc anys de la finalització dels estudis universitaris, o també sabem que són els espanyols els graduats amb menor mobilitat internacional amb motius d’estudi de tots els països considerats, al igual que coneixem que de la mà dels txecs hi trobem al nostre país els llicenciats amb salaris més baixos.

És evident que gaudim d’un sistema educatiu impensable pels nostres avis o pares, però crec que també és evident que se’ns ha quedat curt per poder competir en el món globalitzat on volem desenvolupar la nostra tasca social i laboral.

Bolonya, procés que sorgeix de l’aparició d’un nou tipus de treballador el “professional flexible” al qual no només se li exigeix dels coneixements i destreses dels quals ha estat avaluat sinó que també se li demana saber desenvolupar-se en àmbits no necessariament relacionats amb el seu camp específic d’estudi, com la capacitat per fer-se entendre, la capacitat per a treballar en equip o la de rendir sota pressió, és una oportunitat única que no podem permetre’ns deixar escapar.

Tot i així són molts els dubtes els que es desperten davant tan ambiciós projecte.Com el de com assegurar un finançament públic, fet que ha encoratjat, als sectors opositors al pla, a qüestionar la futura independència de les universitats davant l’empresa privada, però el que està clar és que no ens podem quedar en l’immobilisme per por a fracassar, i que l’aplicació d’un nou pla educatiu no comporta majors riscs que els superats en passades reformes.

La introducció de canvis en el nostre sistema educatiu, ha d’aconseguir que aquest esdevingui un model més participatiu i de qualitat, que garanteixi el reconeixement dels títols oficials entre els diferents països europeus i que per tant en conseqüència faciliti la mobilitat dels estudiants, cosa que el nostre actual sistema no ha pogut fer fins ara.

És per això que crec que la nostra obligació com a joves i socialistes, que defensem la igualtat d’oportunitats i creiem en la educació com a un dels pilars bàsics de la nostre societat, és la de treballar per assegurar una universitat pública de major qualitat, no oblidant que si les coses es fan bé, estarem davant la major victòria educativa des de l’assoliment de l’educació universal al nostre país, i que probablement del que ara es decideixi dependrà el futur dels nostres fills i néts.