Lluís Companys i Jover, fou el líder de ERC i president de la Generalitat de Catalunya des de 1934, i durant la Guerra Civil, fins que rere encapçalar el Govern català a l’exili va ser arrestat per la Gestapo i conseqüentment extraditat.
Un cop sota el mantell franquista, va ser jutjat i sentenciat, en una jornada de Consell de Guerra per un tribunal militar sumaríssim, sent un procés exempt de cap tipus de garanties.
Rere imputar-se-li el càrrec de rebel, va ser executat sense més dilacions al Castell de Montjuïc el 15 d’Octubre de 1940.
Ahir, rere 68 anys d’impunitat enfront un magnicidi que continua estant basat en un dictamen “legal”, José Montilla, actual president de la Generalitat, s’ha compromès, a aconseguir l’anul·lació del judici a Companys.
Esperem doncs, que un veritable reconeixement públic del crim comés, contribueixi per ajudar a desintoxicar les ànimes d’aquells, que la cruel pèrdua d'allò que més s'estimaven, la llibertat, s'emportà part important de les seves vides.
2 comentarios:
Hola Alexandra!!
La veritat és que m'hagués agradat fer un post exclusiu sobre la sentència de Companys, però el poc temps que tinc m'ho ha impedit. Ja ho vaig fer l'any passat per això.
En tot cas, el president Montilla reafirma també el que va intentar fer l'anterior president de la Generalitat, Pasqual Maragall: l'anul·lació del judici de Companys. És una "obligació" que hem d'aconseguir, tan sols pel fet de tot el que Companys significa: la seva lluita antifranquista, els seus valors de llibertat i catalanitat i sobretot per la seva valentia de morir "Per Catalunya".
Petonets ;)
Hola David! La veritat és que ja és hora de començar a fer una mica de justícia, tot i que sigui mitjançant accions que podrien ser considerades simbòliques, però que sense dubte contribueixen a posar les coses al seu lloc, i a que siguin anomenades públicament per fi, pel seu nom. Esperem que la decisió d’ahir per part de Garzón d’acusar a Franco i als generals que el recolzaren d’haver realitat un crim contra la humanitat també prosperi en aquesta línea i que no resti a la historia com quelcom anecdòtic.
Publicar un comentario