7 DE JUNY

No és noticia per ningú que la ciutadania percep el Parlament Europeu com quelcom llunyà. I qualsevol podria qualificar-me fins i tot de simplista, però crec que aquesta desvinculació de tot allò que Europa comporta per part dels ciutadans, és només conseqüència de la manca d’informació. Perquè jo ni puc, ni vull creure, que pugui haver-hi algú de sentiments progressistes que deixi les decisions que es prenen a nivell Europeu en mans de la dreta com a passat fins ara. Decisions, que si més no, afectaran a moltíssimes més persones de a les que afectarà una que es prengui a un ajuntament.

És per això que estic convençuda de la necessitat de convèncer de l’importància d’exercir el dret a vot el proper 7 de juny. Perquè només amb una majoria progressista, podrem apropar-nos a la construcció d’una Europa més justa, solidaria i tolerant, on la igualtat, basada en el respecte entre els seus membres, sigui el principal pilar.

No ens deixem emportar pel passotisme ni ens ancorem en l’imobilisme per por a fracassar. Canviem plegats el color d’Europa.

NOUS REPTES

-->

Nous reptes, aquest és el títol que he volgut donar al meu primer post rere el 5è Congrés de la JSC Vallès Occidental. Estem vivint un moment de canvis i renovació a la nostre organització, fet que només és símptoma de l’estat de bona salut de la Joventut Socialista a la nostre comarca.

El relleu polític que s’està portant a terme, denota que el projecte socialista continua il·lusionant als i les joves que tenen l’esperança i la voluntat de construir una societat millor, però també és cert que aquest ha de ser un projecte col·lectiu del qual quantes més persones hi prenguin partit més possibilitats d’èxit tindrà. No només pel que aquella mítica frase de “la unió fa la força” comporta, sinó perquè quants més hi siguem partícips, sense lloc a dubte, el nostre projecte serà més enriquidor,recollirà més sensibilitats, i en conseqüència serà un projecte de tots i per tots.

MANIFEST DIA DE LA DONA TREBALLADORA

-->

Són moltes les accions reivindicatives dutes a terme al llarg de l’història que han donat lloc al moviment de dones i que les generacions presents desconeixem.

És per això que des de la Joventut Socialista de Catalunya, volem aprofitar la celebració del 8 de Març dia de la Dona Treballadora, per recordar, que tot i les contradiccions i manipulacions existents en relació als esdeveniments històrics referents a la festivitat abans esmentada, no s’ha d’oblidar que aquesta té com a origen indiscutible el moviment internacional de dones socialistes de finals del S.XIX, el qual tenia com a finalitat, promoure la lluita pel dret al vot femení, sense cap tipus de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació. Aquesta és la principal causa de que sigui una data que ha arribat fins els nostres temps com el Dia Internacional de la reivindicació de les conquestes femenines i de demanda de nous drets.

 

Des de la JSC volem reivindicar la necessitat de continuar lluitant dia a dia per una societat igualitària entre homes i dones, perquè encara és llarg el camí a recórrer en matèria d’igualtat tenint en compte que vivim en un món dissenyat pel triomf i la realització personal d’únicament la meitat de la població on les opcions per fer-ho queden reduïdes, sinó esgotades, en cas de néixer dona i perquè creiem que la igualtat de drets i deures per tots i totes, és una condició ineludible per aconseguir un món més just en el que poder conviure.

Ara més que mai necessitem que el somni pel que han lluitat i mort tantes dones es faci realitat, ara més que mai reclamem una societat amb una veritable igualtat d’oportunitats.

Vallès Occidental, 8 de Març

ENERO PONE A PRUEBA

Como estudiante, en lo que la plenitud de la palabra implica, de la UAB, me encuentro en la famosa semana blanca. Semana, destinada a la preparación de los exámenes habitualmente llamados de la convocatoria de febrero, aunque este año para la mayoría de facultades, excluyendo a las que disfrutan de una prórroga debida a las pasadas ocupaciones contra el plan de Bolonia, se hayan adelantado unos días.

Sin duda se trata de una época de nerviosismo general, en la que el curso habitual de la vida estudiantil se paraliza dando paso a días de estudio, de reflexión acerca de temas imposibles de ser planteados en otras circunstancias, y cargados del estrés y a la vez de la liberación que supone compaginarlos con nuestros otros quehaceres. He de confesar que acostumbro a tener la sensación en estos días de que todo el planeta se ha detenido pendiente del periodo de evaluación en el que me encuentro, y es que incluso los grupos que se definen a ellos mismos como los más reivindicativos del panorama juvenil y estudiantil, acostumbran a enfundar sus espráis y rotuladores indelebles por estas fechas.

Pero lo cierto es que mientras jóvenes y no tan jóvenes tenemos la sensación de que todo se detiene al ser puestos a prueba para estar más cerca de alcanzar un sueño o bien de cumplir un requisito ineludible en la sociedad actual, el mundo ve como Israel retira a toda prisa sus tropas de Gaza antes de la llegada del que sea un posible Mesías, eso sí, esperando que no se cumpla el augurio de Chávez publicado hoy en el diario El País, en el que hacía referencia a (John F.)Kennedy, a Martin Luther King y Abraham Lincoln.

DE MAYOR, ZAPATERA

Ayer el diario Público, volvía a hacerse eco, tras pasar ocho días, de los zapatazos que propinó un periodista iraquí al presidente de EEUU, George W. Bush al grito de “perro”. Aunque esta vez no lo hacía para detallar más lo sucedido, si no para informar de las 300.000 peticiones del modelo lanzado a Bush, que ha tenido el fabricante de zapatos en cuestión.

Sin duda, esta es una clara manifestación de la animadversión que despierta en muchos, el presidente estadounidense, que probablemente pase a la Historia por su decisión de invadir Irak.

Aunque para mí, la violencia no tiene cabida en ningún escenario, creo que la actuación del reportero no es otra cosa que la ejemplificación de la tradicional lucha entre Occidente, concretamente EEUU, y Oriente, para ser más exactos, el mundo musulmán, como sucede también por ejemplo en Palestina, en la que unos manejan armas de última generación y tienen de su lado al resto de países poderosos, llegando incluso a establecer las pautas comunes de lo que es ético, mientras los otros se defienden con piedras, cuando no a zapatazos.

No es nada elogiable el acto en sí. Soy más partidaria de otro tipo de zapatazos, menos literales, como el que dio nuestro presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez ZAPATERO, con la retirada de las tropas de Irak. Aunque por otro lado es innegable que a pesar de que el periodista vaya a ser procesado y probablemente condenado por atacar a un jefe de Estado, ha pasado a ser, para los que la Casa Blanca probablemente calificaría como demasiados, un icono y un referente en la lucha por las libertades del pueblo iraquí y porque no decirlo, contra el imperialismo norteamericano.

BRUSSEL·LES

Aquest passat dissabte dia 6 de desembre, 50 membres de la JSC, dels quals 12 érem de la Federació del Vallès Occidental, posarem rumb a Brussel·les amb la finalitat de passar el llarg cap de setmana a la capital Europea. Sense dubte, han estat uns dies de reflexió i convivència, en els que a més de realitzar la tradicional visita al Parlament Europeu, hem pogut gaudir de moments entranyables. Perquè no és la JSC a la fi, un espai per a tenir vivències i experiències inoblidables, que segurament mica en mica ens ajudaran a tots a créixer com a persones?