Aquest fet resulta molt més que contradictori tenint en compte que
És cert que el “mal ús” de transgènics pot comportar probablement la reducció de la biodiversitat local, a un increment en la utilització de pesticides, a la aparició d’un monopoli per part de multinacionals, especialment per Monsanto actualment líder al sector, en la comercialització de les llavors i en la producció agrària, així com a conseqüències ambientals impossibles de predir. Però també és cert que l’ingenieria genètica, i per tant l’ús d’ OMG (Organismes Modificats Genèticament) són probablement l’única via perquè tots plegats arribem als índex de productivitat necessaris pel subministrament i el sosteniment de la nostra economia, a la vegada que a gran escala podrien representar la solució per a la salut dels qui passen fam, o l’eina per a la conservació del que probablement sigui el nostre legat més preciós, el medi ambient.
Des del meu punt de vista la clau perquè la polèmica dels transgènics deixi de representar un problema passa per realitzar un veritable esforç en recerca, i per una major informació, com podria ser començar per un millor etiquetatge dels aliments, de cara al consumidor.
Per a mi, el nostre major pecat és el de no estar suficientment expectants, perquè mentre debatem l’acceptació de l’ús d’ OMG, els de sempre, com sempre, ja tenen els últims avenços tecnològics i científics únicament a disposició dels interessos de les seves butxaques, ignorant en molts casos la seguretat i el benestar de la societat.
És per això que crec sense dubte que no ens hem de debatre entre Transgènics si o no, perquè no existeix tal dilema si reconeixem la amoralitat que suposaria no aplicar el coneixement, en aquest cas científic, pel major benefici de la humanitat.
