ATRAPADOS EN AZUL

-->

Pensando en el resultado electoral de este fin de semana, me venía a la cabeza esa canción de Ismael Serrano titulada “Atrapados en azul”. Y es que parece ser que después de tantos años “atrapados en el gris” y de padecer las consecuencias de otros tantos, viviendo con la codicia que implicaba el estar “atrapados en azul” ni España ni el conjunto de Europa acaba por escarmentar.

Hay quien dice no equivocarse al asegurar, que el saber popular afirma que cada uno tiene únicamente aquello que merece. Si realmente esto fuera así, y aplicable a todos los ámbitos, podríamos pensar que la victoria de la derecha en las elecciones europeas, especialmente en nuestro país, y lo que ello comportará, no es otra cosa que el castigo por un elevado abstencionismo. Pero la verdad es que yo, me niego a creerlo.

Me niego a creer, que la UE no cuente con una ciudadanía madura capaz de ver el ejercicio del voto no solo como un derecho, sino como un deber ineludible. Me niego a creer, que los europeos no merezcamos gobiernos que aboguen por la justicia social, la igualdad de oportunidades o que hagan cuanto esté en su mano por contribuir a la construcción de un mundo cada día mejor.

Puede que mis palabras parezcan las de un/a escéptico/a o simplemente las de un soñador/a, pero por suerte la mayor grandeza de la democracia es que permite cambiar aquello que no nos gusta, y no creo que, al menos, ni la mía, ni las generaciones venideras merezcamos vivir en una Europa, ni mucho menos en un mundo, azul-grisáceo.

7 DE JUNY

No és noticia per ningú que la ciutadania percep el Parlament Europeu com quelcom llunyà. I qualsevol podria qualificar-me fins i tot de simplista, però crec que aquesta desvinculació de tot allò que Europa comporta per part dels ciutadans, és només conseqüència de la manca d’informació. Perquè jo ni puc, ni vull creure, que pugui haver-hi algú de sentiments progressistes que deixi les decisions que es prenen a nivell Europeu en mans de la dreta com a passat fins ara. Decisions, que si més no, afectaran a moltíssimes més persones de a les que afectarà una que es prengui a un ajuntament.

És per això que estic convençuda de la necessitat de convèncer de l’importància d’exercir el dret a vot el proper 7 de juny. Perquè només amb una majoria progressista, podrem apropar-nos a la construcció d’una Europa més justa, solidaria i tolerant, on la igualtat, basada en el respecte entre els seus membres, sigui el principal pilar.

No ens deixem emportar pel passotisme ni ens ancorem en l’imobilisme per por a fracassar. Canviem plegats el color d’Europa.

NOUS REPTES

-->

Nous reptes, aquest és el títol que he volgut donar al meu primer post rere el 5è Congrés de la JSC Vallès Occidental. Estem vivint un moment de canvis i renovació a la nostre organització, fet que només és símptoma de l’estat de bona salut de la Joventut Socialista a la nostre comarca.

El relleu polític que s’està portant a terme, denota que el projecte socialista continua il·lusionant als i les joves que tenen l’esperança i la voluntat de construir una societat millor, però també és cert que aquest ha de ser un projecte col·lectiu del qual quantes més persones hi prenguin partit més possibilitats d’èxit tindrà. No només pel que aquella mítica frase de “la unió fa la força” comporta, sinó perquè quants més hi siguem partícips, sense lloc a dubte, el nostre projecte serà més enriquidor,recollirà més sensibilitats, i en conseqüència serà un projecte de tots i per tots.

MANIFEST DIA DE LA DONA TREBALLADORA

-->

Són moltes les accions reivindicatives dutes a terme al llarg de l’història que han donat lloc al moviment de dones i que les generacions presents desconeixem.

És per això que des de la Joventut Socialista de Catalunya, volem aprofitar la celebració del 8 de Març dia de la Dona Treballadora, per recordar, que tot i les contradiccions i manipulacions existents en relació als esdeveniments històrics referents a la festivitat abans esmentada, no s’ha d’oblidar que aquesta té com a origen indiscutible el moviment internacional de dones socialistes de finals del S.XIX, el qual tenia com a finalitat, promoure la lluita pel dret al vot femení, sense cap tipus de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació. Aquesta és la principal causa de que sigui una data que ha arribat fins els nostres temps com el Dia Internacional de la reivindicació de les conquestes femenines i de demanda de nous drets.

 

Des de la JSC volem reivindicar la necessitat de continuar lluitant dia a dia per una societat igualitària entre homes i dones, perquè encara és llarg el camí a recórrer en matèria d’igualtat tenint en compte que vivim en un món dissenyat pel triomf i la realització personal d’únicament la meitat de la població on les opcions per fer-ho queden reduïdes, sinó esgotades, en cas de néixer dona i perquè creiem que la igualtat de drets i deures per tots i totes, és una condició ineludible per aconseguir un món més just en el que poder conviure.

Ara més que mai necessitem que el somni pel que han lluitat i mort tantes dones es faci realitat, ara més que mai reclamem una societat amb una veritable igualtat d’oportunitats.

Vallès Occidental, 8 de Març

ENERO PONE A PRUEBA

Como estudiante, en lo que la plenitud de la palabra implica, de la UAB, me encuentro en la famosa semana blanca. Semana, destinada a la preparación de los exámenes habitualmente llamados de la convocatoria de febrero, aunque este año para la mayoría de facultades, excluyendo a las que disfrutan de una prórroga debida a las pasadas ocupaciones contra el plan de Bolonia, se hayan adelantado unos días.

Sin duda se trata de una época de nerviosismo general, en la que el curso habitual de la vida estudiantil se paraliza dando paso a días de estudio, de reflexión acerca de temas imposibles de ser planteados en otras circunstancias, y cargados del estrés y a la vez de la liberación que supone compaginarlos con nuestros otros quehaceres. He de confesar que acostumbro a tener la sensación en estos días de que todo el planeta se ha detenido pendiente del periodo de evaluación en el que me encuentro, y es que incluso los grupos que se definen a ellos mismos como los más reivindicativos del panorama juvenil y estudiantil, acostumbran a enfundar sus espráis y rotuladores indelebles por estas fechas.

Pero lo cierto es que mientras jóvenes y no tan jóvenes tenemos la sensación de que todo se detiene al ser puestos a prueba para estar más cerca de alcanzar un sueño o bien de cumplir un requisito ineludible en la sociedad actual, el mundo ve como Israel retira a toda prisa sus tropas de Gaza antes de la llegada del que sea un posible Mesías, eso sí, esperando que no se cumpla el augurio de Chávez publicado hoy en el diario El País, en el que hacía referencia a (John F.)Kennedy, a Martin Luther King y Abraham Lincoln.